L’OVELLA
Imaginem per un moment que sortim d’excursió amb cent nens i nenes. Anem al bosc i passem un dia extraordinari.
Entre jocs d’aventura i curses arriba l’hora de tornada. Pugem a l’autocar i comença el recompte. Un, dos, tres,... noranta-vuit, noranta-nou. Falta un! Què fem? Baixem i el busquem? O marxem cap a casa?
Que es perdi un entre cent, no té gaire importància –podem pensar–.
Però, ho pensem això de debò? I si m’hagués perdut jo?
No, el que fem és sortir TOTS a buscar aquell que s’ha perdut perquè un és molt important i si hem sortit cent i n’hem de tornar cent. Cadascú és important encara que sigui més o menys entremaliat. I tots pensem en aquell/a que s’ha perdut i no aconseguirem estar tranquils fins a trobar-lo.
Això mateix és el que passa a Déu. Ell no vol que se’n perdi cap de nosaltres, encara que Ell tingui més de cent o més de mil milions de fills i filles.
ENS ESTIMA UN PER UN.
Així ens ho explica Jesús comparant-nos amb un ramat d’ovelles.
Normalment dividim les persones en dues categories:
bones i no tan bones.
Però aquesta divisió de les persones NO ÉS CORRECTA.
Ningú coneix qui són “bons” o qui no són “tan bons” perquè les aparences…enganyen. A més, tots i totes tenim qualitats i defectes, fem coses ben fetes i d’altres mal fetes.
.jpg)
Una vegada un mestre va preguntar a un grup de nens i nenes:
Si les persones “blanques” fossin “dolentes” i les persones
“de color” fossin “bones”.
Tots vosaltres de quin color seríeu?
Una nena que es deia Joana va respondre:
Jo, sense dubtes seria de “ratlles”.
ANTHONI DE MELLO (TRADUIT)
Gràcies, Senyor,
Gràcies, Senyor,
per la natura que has creat,
per la terra i el mar,
per les muntanyes, les valls i els rius,
per les persones que treballen la terra i
recullen els aliments dels camps.
Gràcies, Senyor,
pels animals que ens fan companyia,
pel sol que ens dona llum,
pel treball que ens ajuda a viure,
pels arbres que ens donen fruita,
fusta i fulles que fan ombra.
Donem gràcies al Senyor, el nostre Déu,
pels arbres de la terra i els peixos del mar,
pel cel, l’aigua i el foc,
per les fines herbes.
Donem gràcies al Senyor, el nostre Déu,
pels estels i els núvols,
per la mort i per la vida,
pel vent, el sol i la lluna.
Donem gràcies al Senyor, el nostre Déu,
que tot ens ho ha donat.
Gràcies, Senyor,
perquè tothom té l’oportunitat de viure
i de gaudir de les coses
que tu ens proporciones.
Et demano
que els homes i les dones sapiguem
contemplar i agrair això que ens
dones.
Senyor, et dono gràcies
per les coses que ens has donat,
la natura,
les quatre estacions,
el fruit de les plantes,
l’amistat entre les persones,
fins i tot entre els enemics.
Senyor, et dono gràcies
perquè quan fem una cosa mal feta
et podem demanar perdó
El conte del veritable amic (conte Ruandés)
