4t, 5è, 6è EP

DIJOUS, 28 SETEMBRE

Aquesta setmana celebrarem Sant Miquel.
Cantarem i ballarem aquesta cançó que han preparat els alumnes de 1r d'ESO C



DIVENDRES, 22 SETEMBRE

El dia 24 de setembre se celebra la Festa de la Mercè, la patrona de la nostra ciutat Barcelona





DIJOUS, 21 SETEMBRE


L’OVELLA

Imaginem per un moment que sortim d’excursió amb cent nens i nenes. Anem al bosc i passem un dia extraordinari. 

Entre jocs d’aventura i curses arriba l’hora de tornada. Pugem a l’autocar i comença el recompte. Un, dos, tres,... noranta-vuit, noranta-nou. Falta un! Què fem? Baixem i el busquem? O marxem cap a casa?

Que es perdi un entre cent, no té gaire importància –podem pensar–. 

Però, ho pensem això de debò? I si m’hagués perdut jo?

No, el que fem és sortir TOTS a buscar aquell que s’ha perdut perquè un és molt important i si hem sortit cent i n’hem de tornar cent. Cadascú és important encara que sigui més o menys entremaliat. I tots pensem en aquell/a que s’ha perdut i no aconseguirem estar tranquils fins a trobar-lo.


Això mateix és el que passa a Déu. Ell no vol que se’n perdi cap de nosaltres, encara que Ell tingui més de cent o més de mil milions de fills i filles. 

ENS ESTIMA UN PER UN.

Així ens ho explica Jesús comparant-nos amb un ramat d’ovelles.



DIMECRES, 20 de setembre
REFLEXIÓ SOBRE LES APARENCES

Normalment dividim les persones en dues categories:

bones i no tan bones. 

Però aquesta divisió de les persones NO ÉS CORRECTA.

Ningú coneix qui són “bons” o qui no són “tan bons” perquè les aparences…enganyen. A més, tots i totes tenim qualitats i defectes, fem coses ben fetes i d’altres mal fetes.



Una vegada un mestre va preguntar a un grup de nens i nenes:

Si les persones “blanques” fossin “dolentes” i les persones

“de color” fossin “bones”.

Tots vosaltres de quin color seríeu?

Una nena que es deia Joana va respondre:

Jo, sense dubtes seria de “ratlles”.

ANTHONI DE MELLO (TRADUIT)






DIMARTS, 19 de setembre

Bon dia! 
Aquí teniu la cançó del lema d'aquest any.
És molt senzilla, però amb una lletra molt bonica. 
La cantarem el dia de Sant Miquel.
PRACTIQUEM-LA!




DIVENDRES, 15 de SETEMBRE

Gràcies, Senyor, 


Gràcies, Senyor,

per la natura que has creat, 

per la terra i el mar, 

per les muntanyes, les valls i els rius, 

per les persones que treballen la terra i

 recullen els aliments dels camps. 


Gràcies, Senyor, 

pels animals que ens fan companyia, 

pel sol que ens dona llum, 

pel treball que ens ajuda a viure, 

pels arbres que ens donen fruita, 

fusta i fulles que fan ombra. 


Donem gràcies al Senyor, el nostre Déu, 

pels arbres de la terra i els peixos del mar, 

pel cel, l’aigua i el foc, 

per les fines herbes. 


Donem gràcies al Senyor, el nostre Déu, 

pels estels i els núvols, 

per la mort i per la vida, 

pel vent, el sol i la lluna. 


Donem gràcies al Senyor, el nostre Déu, 

que tot ens ho ha donat. 


Gràcies, Senyor, 

perquè tothom té l’oportunitat de viure 

i de gaudir de les coses 

que tu ens proporciones. 

Et demano 

que els homes i les dones sapiguem 

contemplar i agrair això que ens 

dones. 


Senyor, et dono gràcies 

per les coses que ens has donat, 

la natura,

 les quatre estacions, 

el fruit de les plantes, 

l’amistat entre les persones, 

fins i tot entre els enemics. 


Senyor, et dono gràcies 

perquè quan fem una cosa mal feta 

et podem demanar perdó


DIJOUS, 14 de SETEMBRE

El conte del veritable amic (conte Ruandés)

Un home va decidir lliurar una vaca al seu fill gran perquè la regalés al millor dels seus amics. El noi estava molt agraït, però havia de pensar quin amic seria l'afortunat i estava indecís entre dos. Al final, després de pensar-ho molt, va prendre una decisió. El pare li va preguntar: 
– Digues-me… Què t'uneix a cadascun d'aquests dos amics? 
– Doncs un és l'amic que més vull. L'he volgut sempre, i fins i tot ha aparegut en molts dels meus somnis. I l'altre… bé, l'altre amic m'estima molt més del que jo m'estimo. 
– I a quin dels dos lliuraràs la vaca? 
– A l'amic que més vull, és clar… 
– Fill, només et demano que facis una prova per estar segur. Com veuràs, està plovent molt. Agafa un ganivet i llença'l amb sang d'algun animal. Després, camina amb el ganivet de sang sota la pluja fins a la casa de cadascun d'aquests amics. Quan obrin la porta, digues-los que acabes de matar un home i que necessites ajuda. 

El jove va fer cas del que va dir el pare i va decidir fer la prova. Primer va anar a casa de l'amic que més volia, però quan aquest el va veure en obrir la porta, amb el ganivet ensangonat i va sentir que havia matat un home, li va dir horroritzat: 
– I t'atreveixes a demanar-me que t'amagui? Vols que em culpin a mi del teu pecat? Fora! No tinc res a veure amb tu! 

Una mica entristit, el jove va anar llavors a casa de l'altre amic. En obrir la porta, li va dir: 
– Necessito la teva ajuda, acaba de passar una cosa terrible… he matat un home! 
El seu amic el va mirar amb compassió, va prendre una escopeta i li va dir: 
– Anem-nos-en d'aquí, ens amagarem plegats. No puc deixar que passis per això sol. 

El noi se'l va mirar amb admiració, li va explicar el que havia fet per mandat del seu pare i el va convidar a casa seva. En arribar, el pare va treure no una, sinó dues vaques, i les va lliurar a l'amic caritatiu. I al seu fill li va dir: 
– Ja veus que un amic no és aquell a qui més vols. El veritable amic és el que més t'estima.


DIMECRES, 13 de SETEMBRE

Reflexió sobre el terratrèmol de Marràqueix

Mireu el següent vídeo i comenteu:
Com ajuden les persones segons l'explicació del vídeo?
Les persones ajuden amb el que es necessita, donant sang, portant aliments o portant mantes.

Creieu que les persones en general som solidàries?


DIMARTS, 12 de SETEMBRE







BENVINGUTS I BENVINGUDES